El meu enbaràs

Aquest embaràs no fou buscat però, si desitjat, ja que mon pares volien tindre la parelleta.
Les primeres noticies que va tindre ma mare de mi van ser en a finals de l’estiu de 1990, se va donar conte perquè no li venia la regla i va decidir anar a la farmàcia a fer-se la prova del embaràs. Els tres primer mesos, segon ma mare, , ja que tenia moltes angoixes, marejos i el vomitava tot, i se pasava tot el dia dormint, menjant i vomitant-lo tot. Als tres mesos de embaràs se va entera de que hi era xica, desde eixe instant va comenza a pensar en els noms, ma mare volia posar-me Heidi, però la família del meu pare no la van deixar, així que va elegir Violeta, que menys o menys, estava tota la família d’acord.
El embaràs fou del més normal, tan sol cal destacar que de tants “antojos” va engorgar 35kg i sempre que anava el ginecòleg li deia que no d’averia menjar tant de dolços i embotits. (A tingut la sort de poder recuperar la figura i regressar als 65kg) A causa del gran pes sempre duia dolors de esquena i cames.

El part:

El part fou en el hospital “Verge del Consol”, a causa de que la matrona, se anava de vacances de “falles”, va avançar el part 15 dies, exina que va tindre que provocar el part.
Va ser un poc llarg, ja que, jo no volia eixir (clar es que aun me quedaven 15 dies i me trobava molt agust ai dins, jajaja), el part va tardar de 3 a 4 hores. El part va ser bastant pausat, ja que, van trencar la bossa manualment, desprès anaven buidant-la també amb la mà i poc a poc la panxa se anava desinflant i jo no sàlia, asta ma mare va ver la meua forma quan aun estava dins, ja que, ja no quedava líquid amniòtic. Desprès de las tres hores i mitja vaig eixir, em trobava totalment sana i pesant 3’450kg. Ma mare als tres dies ja es trobava a casa.


Els sis mesos posterior:

Van ser sense ningun problema, segon ma mare, el únic problema que ni havia,hi era que em pasava tot el dia plorant, “Hi era insuportable!” declara, ma mare.