divendres, 20 de juny del 2008

¡¡¡Adios, muy buenas!!!

El meu enbaràs

Aquest embaràs no fou buscat però, si desitjat, ja que mon pares volien tindre la parelleta.
Les primeres noticies que va tindre ma mare de mi van ser en a finals de l’estiu de 1990, se va donar conte perquè no li venia la regla i va decidir anar a la farmàcia a fer-se la prova del embaràs. Els tres primer mesos, segon ma mare, , ja que tenia moltes angoixes, marejos i el vomitava tot, i se pasava tot el dia dormint, menjant i vomitant-lo tot. Als tres mesos de embaràs se va entera de que hi era xica, desde eixe instant va comenza a pensar en els noms, ma mare volia posar-me Heidi, però la família del meu pare no la van deixar, així que va elegir Violeta, que menys o menys, estava tota la família d’acord.
El embaràs fou del més normal, tan sol cal destacar que de tants “antojos” va engorgar 35kg i sempre que anava el ginecòleg li deia que no d’averia menjar tant de dolços i embotits. (A tingut la sort de poder recuperar la figura i regressar als 65kg) A causa del gran pes sempre duia dolors de esquena i cames.

El part:

El part fou en el hospital “Verge del Consol”, a causa de que la matrona, se anava de vacances de “falles”, va avançar el part 15 dies, exina que va tindre que provocar el part.
Va ser un poc llarg, ja que, jo no volia eixir (clar es que aun me quedaven 15 dies i me trobava molt agust ai dins, jajaja), el part va tardar de 3 a 4 hores. El part va ser bastant pausat, ja que, van trencar la bossa manualment, desprès anaven buidant-la també amb la mà i poc a poc la panxa se anava desinflant i jo no sàlia, asta ma mare va ver la meua forma quan aun estava dins, ja que, ja no quedava líquid amniòtic. Desprès de las tres hores i mitja vaig eixir, em trobava totalment sana i pesant 3’450kg. Ma mare als tres dies ja es trobava a casa.


Els sis mesos posterior:

Van ser sense ningun problema, segon ma mare, el únic problema que ni havia,hi era que em pasava tot el dia plorant, “Hi era insuportable!” declara, ma mare.

Nombre de fills.

Desde 1980-1990 en nombre de naixements va descendre un 29%, ja que, la dona se incorpora totalment al món laboral i la gent canvia la mentalitat i pensant que hi ha que disfrutar la vida. Al segle XXI, aquest percentatge esta pujant per la arribada dels immigrants, que tenen una altra mentalitat, son persones que per la seua cultura i religió pensen que hi ha que tindre els fills que “Deu vullga”.

Fertilitat

1
a) La fecundació es quan s’uneixen l’ espermatozoide i l’òvul.
b) Fertilitat: es quan es possible hi haja fecundació.
Esterilitat: es quan no es possible tindre fills.
Ovulació: es un moment de la menstruació, en el que la fertilitat es major, aquest moment succeeix es de 12 a 15 dies desprès de la regla.
Gestació: es desprès de la fecundació, quan es zigot ja se està format.
Anticonceptiu: son productes que s’utilitzen per a que no se produïsca la fecundació.
Concepció: es quan se van a unir l’espermatozoide i l’òvul.
Embaràs:es el moment en el que el fetus comenza a gestar-se.
Part:es el moment en el que el cos de la mare expulsa el fetus per la vagina.

2
a) Parella no sempre que m’antinga relacions sexuals, ja que, poden utilitzar mètodes anticonceptius i depèn del dia del cicle menstrual.
b) -que no s’utilitzen mètodes anticonceptius
-que el òvul i els espermatozoides siguen fèrtils.
c) Quan se fan jocs sexuals, l’home expulsa durant l’excitació unes gotetes de semen que se queden en els llavis vaginals i poden arribar a l’interior de la vagina; o en un laboratori “fecundació in vitro”
d) Les dones son fèrtils a partir de la primera menstruació i el homes a partir dels 12 anys.
e) Els bessons es produeixen quan es fecunda un òvul amb un espermatozoide i es divideix en dos.

dijous, 19 de juny del 2008

La masturbació

La masturbació es una manera de donar-se plaer a un mateix i de coneixer el teu propi cos.
La diferencia entre la masturbació femenina i la masculina es que, que se pot parlar de la masturbació masculina sense ningun problema i de la femenina aun segueix sent un tema tabú. De totes maneres jo crec que no depèn del sexe de la persona per a que se practique.



Conceptes vertaders de la masturbació: Que dona plaer i que es una forma de coneixer el teu cos
Conceptes fals de lla masturbació: Que te quedes cec, que te ixen granets, que es roin.

Hi ha molt gent molt enganya amb el concepte de masturbació, ja que, aun es considera com una cossa roina per al cos i la ment.

divendres, 13 de juny del 2008

Historia




ES UNA ORIENTACIÓN, NO UN PROBLEMA

9-2-08
Estaba allí, sentada en uno de los rincones del patio, se encontraba sola, con el rostro inmóvil y mirando a un punto fijo. A mi me resultaba muy raro, ya que ella siempre va acompañada de sus amigas; siempre que me las cruzo por el instituto están riendo y pasándoselo fenomenal. La verdad es que no lo entiendo,supongo que algo le habrá pasado, tiene que haber sido muy grave, porque jamas en la vida, la había visto tan sola y un tan deprimida. No se que hacer, no es por curiosidad, pero me gustaría poder preguntarle y saber lo que le pasa para poder ayudarla, pero... Y si es una tontería o no quiere que me meta en su vida; ella y yo hubo una temporada en la que nos hicimos super amigas, pero derrepente un día dejo de hablarme,yo lo le pedí explicaciones y lo único que me dijo, fue que necesitaba tiempo para pensar y estar la entendí pero acepte su decisión. Desde entonces tan solo tenemos una simple relación cordial, es decir, una relación de "hola y adiós".


Ya es tarde y no puedo dormir preguntándome qué le pasará a Ingrid, que ese es su nombre. Esta tarde he intentedo hablar con ella por el "mesenger" y a sido imposible, cuando le preguntaba, o no me contestaba o me contestaba con monosílabos.

10-2-08
Son las 7:45, voy de camino a clase y allí esta ella, haciendo el mismo camino que yo, para ir al instituto, seguía llevando la misma expresión en su rostro, fría y distante, yo acelere el paso para acercarme a ella pero según iva aproximandome, ella andaba más y más rápido. En fin, que no he podido hablar con Ingrid.
En la hora del recreo Ingrid repitió el mismo recorrido, de ace dos semanas, acia la esquina del patío.Yo estuve comentando con mis amigas lo de Ingrid, haber si alguna se habia enterado de algo, pero nada, lo único que me dijeron fue que todo el mundo comenta algunas razónes por las que pudiera estar así de distante con todo el instituto, otra cosa que me comentaron fue que a dejado por completo los estudios y cuando le preguntan los profesores, se limita a no contestar y a bajar la cabeza para que no le vean los ojos con ojeras y con síntomas de haber estado llorando.

15-2-08
No puedo más, no pienso soportar más tiempo ver a una chica, que en su momento fue mi mejor amiga, sufrir más. A si que voy a ir a hablar con ella.

-Hola, Ingrid.- dije yo muy animada- ¿Qué tal?
Me miro durante un instante y volvió abajar la mirada. Me senté a su lado y volví a insistir.
-Hola, hace frio hoy ,¿verdad?
-No sé...- ¡Aleluya! A abierto la boca- ¿Qué quieres? Me he dado cuenta de que me has estado obsevando.
-Nada que te veo un poco "depre" y me he preocupado -Hago una pausa, para reflexionar en lo que voy a
decir- Aunque ya no seamos amigas me preocupas.
-¿En serio?-Me dijo, con tono sarcástico.
-¡Pues si!- (Esto va para rato)-Quiero ayudarte.
-Pues,no necesito tú ayuda, adiós-Baja la mirada.
-Bueno, ya veo que no vas a colaborar-le dije, conteniéndome la mala leche- de todas maneras si me necesitas, sabes donde encontrarme.

16-2-08
Yo no se que será lo que le pasa a Ingrid. Tienes que ser muy grave o vergonzoso lo que le pasa, para no querer contármelo.

De camino a mi casa después de clase:
-Violeta-Me dijo una voz con tono desesperado-Te necesito, necesito desaogarme.
-Por fin, ya era hora, Ingrid
-Podemos ir a un sitio más privado para hablar.
-Por supuesto, vallamos a mi casa, ahora no hay nadie, allí estaremos tranquilas.

Por el camina la vi muy nerviosa, se mordía el labio inferior y las manos le temblaban.
Ya en mi casa:

-Sientate en el sofá, quieres tomar algo-Le dije, para que se relajase un poco.
-No gracias-Me dijo mirando a la televisión apagada como si hicieran algo muy interesante.
-Tu dirás...-
-Bueno, a ver... ¿Por dónde empiezo? - Dijo cogiendo aire- Pues, que últimamente estoy sintiendo cosas
que no acabo de entender.
-¿Y qué es lo que sientes?-Le dije con curiosidad.
-Que creo que me siento atraída por una de mis amigas, Silvia y no se el por qué, ni el cuándo, ni el cómo...,
¿Qué hago?
Me costo bastante reaccionar, es algo que no me esperaba para nada.
-Vale... Vayamos por partes. Lo primero que tienes que hacer es no sentirte culpable, ni buscar una explicación, porque no la tiene. Segundo no pienses que es algo malo, porque para nada lo es, y hacer, no tienes que hacer nada, simplemente aclarar lo que sientes, eso lo averiguaras con el tiempo, tranquila.
-¿De verdad es tan simple como tu lo pones?
-Por supuesto, sentirse atraída por una persona del mismo sexo simplemente es una orientación sexual. Hoy en día ya no es un problema- le dije muy convencida-¡Oye! ¿y has pensado en contárselo a alguien más, como tu madre o a tus amigas?
-¿Tu crees que debería hacerlo?
-Eso es una elección tuya, yo te apoyare en todo.
-Muchisimas gracias por escucharme, entenderme y aconsejarme.-Me dijo dando me un abrazo después.


COMENTARI:

Lo que pense de l'orientació sexual de la gent, es lo que done a entendre en l'história, es a dir, que no pasa res por sentirse atraigut o atriguda per una persona del mateix sexe, ja que, es normal que es normal, sobre tot en la puvertat, que sucedisquen aquestes coses. Te pot agradar una persona simplemente, perque te pareix atractiu, te un carácter que t'agrada, etc, i no per aço tens que ser directament homosexual. Em la vida poden pasar moltes coses que no s'antenen







dijous, 12 de juny del 2008

Relacions interpersonals.

L'amistat per a mi és lo millor que hi ha, ja que, els meus amics representen una grant part de la meua vida.
En aquest moment el que més desitge en la vida es aconseguir el graduat escolar, per a poder matricularme en el moduel de FP de Asistencia sociosanitaria.
Personalment estic molt contenta amb mi mateixa, perquè vaig amb els estudis bastant bé i no tinc problemes amb la gent que més m'importa. El que més me molesta de mi mateixa es que, de vegades pense molt les cosses i despres m'arrepentix i també me molesta el contrari, que de vegades no pense en les cosses i despres tinc que sufrir les consecuencies.
Les cincs paraules que me representen son: Organtzació, pasió, escoltar, parlar i positividad.
El que més valore de la relació amb les meues amigues es la complementació i la confianza que hi ha, i el que més valoren de mi els meus amics son: que sé escoltar, que trasmitix confianza, que me consideren ingeniosa i graciosa, que les agrada el meu optimisme i que tots els problemes al meu costat pareixen més xicotets.
Al meu temps lliure m'agrada escoltar música, bailar i estar amb els meus amics i la meua familia.
Les meues lectures preferides son les d'humor i amor. El llibre que més m'agrada es : Britghet Jones: Sobreviviré.
Jo em trove molt bé estan a soles, un poc de temps, pero prerix estar amb companyia.
Les vesprades amb els meus amics me les pase anat al centre de compres o al cine o anat a la platja (en estiu).